martes, 7 de diciembre de 2010

Preguntas sobre L’amor també és això

1.-Qui es el personatge més t'ha agradat? (Marta, júlia, Verònica, Francesc, marc, la jonqui o Norbert)
El personatge que més m'ha agradat ha sigut Marta, és oberta i directa, sempre sap el que vol i fa qualsevol cosa per a aconseguir-ho. Encara que es jove, té les idees clares. Y tambien me gusta por el seu espirit aventurer.

2.-Si tu fores l´autor, quin final hagueres possat? Hagueres possat que Júlia contrae el Sida?
Si jo haguera sigut l'autor haguera comptat que Marta i Norbert acaben trencant i, poc a poc, es van distanciant, per la qual cosa perden la seua amistat, Marta, molt entristida, cada vegada surt menys al carrer, i també perd l' amistat amb el rest del grup. Marc, no para de cridar a Julia perquè vol dir-li que es poc probable que l' haja contagiat i que és millor que es faça la prova per a quedar-se més tranquil·la, però, aquesta, com que té por de fer-se-la i que li done positiu, preferix viure amb el dubte el rest de la seua vida. Frances i Verònica, encara que estan enamorats l' un de l' altre, tenen molta vergonya de dir-li a l' altre el que senten en realitat i, per això, deixen de parlar-se, pel que també acaben distanciant-se i perden la seua amistat. Poc a poc, per unes coses o altres el grup es desfà. I es deixen de vore fins que es tornen més majors, que coincidixen en la universitat i tornen a ser el grup d' amics que eren.

3.-Que penses sobre que Marta trenque amb Norbert perque aquest no es pose preservatiu?
- Pense que fa bé trencant la relació que tènia amb Norbert ja que per que este no es volia posar el preservatiu ella no tènia perquè córrer el risc de contraure un malaltia.

4.-Hagueres fet el mateix?
-Pense que si, que no m'haguera arriscat a contrair alguna malaltia.

5.-Si tu fores Marta t'agueres fet la prova del VIH?
- Crec que si, perquè és un malaltia molt important ja que la pots contagiar a altres persones i que és algo que sempre s'ha de saber, a més me la faria perquè no m'agradaria viure tota la vida pensant que estic malalt i alomijor no tenir res.

6.-Creus que Marc fa bé, en deixar-se convencer per la jonqui?
- No i a més hauria d'haver pensat en les conseqüències que això podia tindre.

7.-Que t'ha paregut que Norbert rectifique i vride a Marta per a tornar amb ella?
- Em pareix bé, ja que rectifica i es dóna compte que tot ha sigut una favada i que val la pena posar-se el preservatiu, a més de perquè pot contraure una malaltia, perquè eixa és l'única forma de tornar amb Marta i el la vol.

8.-Com penses que anirà la relació de Verónica y Francesc?
- Són dos persones molt ingènues i de personalitats prou paregudes per el que pense que la relació anirà bé i serà una relació amb prou fidelitat i que serà difícil de trencar.

9.-Qué camviarias del llibre ?
- La veritat és que canviaria molt poques coses, m'ha agradat prou el llibre ja que compte la realitat tal com és.

10.-Creus que la professoras fa bé en deixar a Marta que faça el que vulgue amb la prova del VIH?
- No, crec que d'alguna manera hauria d'obligar-la a fer-se-la ja que podria viure tota la seua vida pensant que esta malalta i en realitat no tindre res, i Marta només és una xiqueta que inclús no té el suficient coneixement com per a triar el correcte en eixes situacions.

Marina o L'ombra del vent?

Carlos Ruiz Zafón ha escrit diversos llibres i entre ells estan L'ombra del vent i Marina. He pogut llegir per altres, pagines, Blogger i fòrums comentaris de diverses opinions. Comentaris que diuen que sense dubte Marina és millor, més senzill, més autentico...

     Per a mi, la millor obra de Zafón, que em perdonen els súper fans de L’ombra del vent. Jo em quede amb este, més pur, més infantil potser, però més autèntic també. Marina és una novel·la de terror i amor intimista, de les que al final, et deixa feta farinetes.
è      Estic d'acord amb vosaltres. Amb diferència, Marina és per a mi la millor obra de Zafón, escrita amb molta senzillesa i delicadesa. És un dels pocs llibres que m'ha fet plorar, i de bona gana, amb el final.
è      Encara que en la L’ombra del vent de Ruiz Zafón preval la intriga amb el misteri entorn del llibre i el seu autor, a mi m'agrada molt més Marina.

També he llegit altres comentaris que preferixen sens dubte L'ombra del vent:

è      Vaig llegir el llibre ja fa un temps reconec que el principi va ser un poc pesat, però una vegada que ho enganxe no ho vaig poder soltar, no podia parar de llegir-ho, em va paréixer un llibre al·lucinant i amb un final que almenys a mi em va paréixer molt inesperat Ho recomane, és una novel·la bella, i sincerament, m'agrade molt més que Marina.
è      Tan sols tinc 13 anys i m'he llegit tots els seus llibres i m'han agradat molt. Tots els seus llibres m'han apassionat, els recomane tots, però sobretot L'ombra del vent.


I bé ara dir que per al meu gust em quedaria amb Marina perquè per a la meua llegir L'ombra del vent és com rellegir Marina, ja que seguix la mateixa estructura i quasi podria dir que argument, encara que L'ombra del vent diuen que és una obra més complexa, per a mi simplement té més pàgines sobrants.

lunes, 15 de noviembre de 2010

Marina.

Parlaré sobre aquest llibre perquè és un dels que més m'ha agradat. És una novel·la juvenil, i per al meu gust no esta mal, a més m'ha paregut una lectura prou senzilla i ràpida. És un d'eixos llibres que quan ho comences a llegir no pares fins que ho acabes. La història és molt bonica, però al mateix temps molt trist.
Óscar és un xic que estudia en un internat de Barcelona, encara que s'escapa d'este per a viure aventures amb una xica que va conéixer en el barri de Sàrria, ella era Marina. Ells dos s'endinsen en una aventura perillosa sobre una història que va succeir molts anys arrere, esta aventura els porta a investigar, a veure gent morta i a veure com la mort els perseguix a ells també per intentar descobrir el passat, que al final només ells coneixen i no ho desvelen mai. Finalment Marina mor per una malaltia.
El personatge que més m'ha agradat és Óscar, que és el protagonista de la història, un xic tímid, simpàtic i alegre a pesar de no portar una vida feliç amb la seua família, segons la meua opinió. El que menys m'agrada d'este personatge és que moltes vegades mentix per a aconseguir algun dels seus propòsits. Recomane aquest llibre a tots, igual que molts de les lectures de Carlos Ruiz Zafon